Sobre mi · com treballo

Mesurar per conèixer.
Planificar per rendir.
Ajustar per millorar.

No treballo amb pautes genèriques ni amb estimacions. Avaluo el teu context, analitzo les teves necessitats i faig servir dades objectives per construir una estratègia nutricional adaptada a tu. En aquesta pàgina t’explico com és el procés, què avaluem, com planifiquem i com ajustem cada fase segons la teva evolució.

Qui soc

Pol Talent, dietista-nutricionista col·legiat

Soc en Pol Talent Angulo, dietista-nutricionista col·legiat CAT002580 pel Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT), graduat en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Barcelona.

A sobre del grau tinc el Màster en Nutrició per a l’Activitat Física i l’Esport: és la formació que orienta tot el que faig aquí, perquè és la que separa planificar per a una persona que entrena de planificar per a una persona que no.

Treballo en nutrició esportiva a consulta i des de dins d’un club. Soc antropometrista acreditat ISAK nivell 2, especialista universitari en farmacologia, nutrició i suplementació esportiva, diplomat en nutrició de l’esport femení i m’he format al Barça Innovation Hub.

Ho explico sencer perquè en aquest sector qualsevol pot escriure «expert en nutrició» en una biografia. La formació no garanteix que treballi bé, però sí que acota de què puc parlar amb criteri i de què no.

  • Grau en Nutrició Humana i Dietètica · Universitat de Barcelona.
  • Màster en Nutrició per a l’Activitat Física i l’Esport.
  • Col·legiat CAT002580 · Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT).
  • Antropometrista acreditat ISAK nivell 2.
  • Especialista universitari en farmacologia, nutrició i suplementació esportiva.
  • Diplomat en nutrició de l’esport femení.
  • Formació en nutrició esportiva al Barça Innovation Hub.
Pol Talent, dietista-nutricionista esportiu, durant una valoració antropomètrica
Filosofia

Mesurar abans d’opinar

La nutrició esportiva és plena de gent segura de coses que no ha comprovat. Jo intento fer el contrari: partir d’una dada teva, decidir-hi a sobre i tornar-la a mirar passat un temps per veure si la decisió va ser bona.

Això té una conseqüència incòmoda que prefereixo dir ja: hi ha preguntes que no et puc contestar el primer dia. Quant canviaràs, en quant de temps o si un suplement et servirà a tu són coses que només se saben mesurant i esperant.

  • La planificació es construeix sobre el que ja menges. No sobre el que t’hauria d’agradar. Un pla que només funciona amb adherència perfecta està mal fet.
  • Res compensatori. Ni entrenament ni restricció com a càstig per un àpat. No és així com es planteja la feina, i quan algú arriba amb aquesta lògica el primer és desmuntar-la.
  • L’evidència se cita com és, no com convé. Si una cosa té suport sòlid, t’ho dic. Si té evidència feble o només estudis petits, també. Hi ha moltes més coses al segon grup del que sembla llegint Instagram.
  • Les garanties són de procés. Em puc comprometre amb què es mesura, cada quant, en quant responc i què t’endús per escrit. No amb un resultat ni amb un termini, perquè no depenen només de mi.
  • El límit es diu en veu alta. Quan alguna cosa se surt de la meva competència, la resposta correcta és derivar-te, no improvisar.
Mai no em llegiràs la paraula que comença per «d» i vol dir restricció temporal. No és una mania d’estil: anomenar la feina com un parèntesi que s’acaba és justament el que fa que no duri.
El meu mètode

Mesurar, planificar, ajustar

Tres passos i el mateix protocol cada vegada, perquè comparar un mes amb un altre vulgui dir alguna cosa. A sota tens cadascun desenvolupat.

1

Et mesuro

Entrevista completa en quatre àrees —antecedents mèdics, hàbits alimentaris, historial esportiu i estudi antropomètric— i valoració amb protocol ISAK. Surts de la primera visita sabent on ets, amb els teus números i per escrit.

2

Et planifico

Sobre aquestes dades i sobre el teu calendari, amb una biblioteca pròpia de plats i una pauta diferent segons el tipus de dia. Construïda a sobre del que ja menges.

3

T’acompanyo

Nova mesura cada mes amb el mateix protocol i ajust sobre el que ha canviat. En tancar el bloc, informe d’evolució amb tota la sèrie.

Pas 1 · Et mesuro

L’entrevista: quatre àrees abans de proposar res

La primera visita és llarga expressament. Abans d’escriure ni una línia de planificació necessito saber com et funciona el cos, com és la teva setmana de debò i què et demana el teu esport. Són al voltant de 93 preguntes, repartides en quatre àrees.

No és burocràcia: cadascuna d’aquestes àrees canvia la pauta. Un reflux, un torn de nit o una competició d’aquí a tres setmanes mouen la planificació en direccions diferents.

Anamnesi nutricional completa durant la primera visita a consulta
Pas 1 · Et mesuro

Què es pregunta i per què

Àrea 1

Antecedents mèdics

El que condiciona què es pot planificar i què no. Aquí és on surten els motius pels quals una pauta perfecta sobre el paper no funciona a la pràctica.

  • Al·lèrgies i intoleràncies diagnosticades, i les sospitades sense diagnòstic.
  • Estat digestiu: reflux, inflor, trànsit, com et prova menjar a prop de l’entrenament.
  • Son: quantes hores, a quina hora i amb quina qualitat. Condiciona recuperació, gana i adherència.
  • Estrès i càrrega vital: exàmens, torns, feina física, època de l’any.
  • Lesions passades i actuals, i com canvien la càrrega i les necessitats de recuperació.
  • Patologies diagnosticades i medicació, per adaptar-hi la pauta i coordinar-me, mai per tocar-les.
Àrea 2

Hàbits alimentaris

La part que decideix si la planificació se sosté. Aquí no busco «errors»: busco el material amb què s’ha de construir.

  • Preferències i rebuigs reals. El que no et menjaràs no entra a la pauta.
  • Rutines: a quina hora menges, quantes vegades, amb qui i en quanta estona.
  • On compres i amb quin pressupost, què saps cuinar i quant de temps tens per fer-ho.
  • Necessitats especials: alimentació vegetariana o vegana, religiosa o cultural, o restriccions per convivència.
  • Àpats fora de casa, desplaçaments i què hi ha disponible al teu pavelló o a la teva feina.
  • Què has provat abans, què et va funcionar i què vas abandonar, i per què.
Àrea 3

Historial esportiu

El que converteix una planificació general en una planificació esportiva. Sense això, qualsevol càlcul d’energia és una estimació a cegues.

  • Calendari de competicions: quan comença la lliga, on són els pics i quines dates no es poden tocar.
  • Càrrega d’entrenament: quantes sessions, de quin tipus, a quina hora i amb quina intensitat real.
  • Esdeveniments clau de la temporada: tornejos, concentracions, viatges llargs, proves de selecció.
  • Lloc o especialitat, perquè les referències antropomètriques hi canvien.
  • Historial de rendiment: on notes que caus, en quin minut i en quin tipus de partit.
  • Suplementació actual: què prens, qui t’ho va recomanar i per a què.
Àrea 4

Estudi antropomètric

Valoració amb protocol ISAK nivell 2: vuit plecs, sis perímetres i els diàmetres ossis, amb marcatge previ dels punts anatòmics i mesures per duplicat o triplicat.

  • Fraccionament de Kerr: quant del teu pes és massa muscular, adiposa, òssia, residual i de pell.
  • Índex múscul-ossi com a indicador d’estructura.
  • Sumatori de plecs com a referència de seguiment entre visites.
  • Comparació amb les referències del teu esport i la teva posició, no amb una mitjana de població general.
  • Informe amb model 3D, que t’endús el mateix dia.
Veure l’antropometria en detall →
Pas 2 · Et planifico

La planificació es construeix a sobre del que ja menges

Amb les dades de l’entrevista i de la mesura calculo la teva despesa energètica a partir dels teus valors antropomètrics i de la teva activitat real —entrenament, feina i vida—, no d’una fórmula genèrica aplicada a ull.

A partir d’aquí, la planificació no s’escriu de zero: es construeix sobre la teva manera de menjar actual. Es manté el que ja funciona, s’ajusta el que cal i se substitueix el mínim. Com menys canviï la teva setmana, més probable és que duri.

Per a això faig servir una biblioteca pròpia de plats que vaig ampliant: receptes amb les seves quantitats, les seves equivalències i els seus temps de preparació, triades segons el que compres, el que saps cuinar i el temps que tens. Si un plat no el faràs, no hi entra.

I la pauta no és la mateixa tots els dies: canvia segons el tipus de dia que sigui.

  • Dia d’entrenament: què menjar al voltant de la sessió, segons a quina hora entrenis i què toqui aquell dia.
  • Dia de competició: abans, durant i després, amb els horaris reals del teu esport i amb el que ja has provat que et prova. Res de nou el dia del partit.
  • Dia de recuperació: el que cal per arribar bé a la sessió següent, que gairebé mai no és menjar menys.
  • Dia de descans: ajust del volum sense convertir-lo en un dia de càstig.
El que reps és una estructura amb quantitats, equivalències i alternatives, no un menú tancat de set dies. La diferència importa: una estructura la pots adaptar quan canvia el pla; un menú tancat es trenca el primer dia que menges fora de casa.
Com es reparteix la setmana

No hi ha una dieta. Hi ha dies diferents

És el que més costa explicar a la primera visita, i el que més canvia quan s’entén: el que menges un dimarts de doble sessió no pot ser el mateix que el que menges un diumenge de descans.

On es concentra l’aportació d’hidrats segons el tipus de dia
Tipus de dia EsmorzarAbansDurantDesprésSopar
Doble sessióDos entrenaments en un dia, poc marge per recuperar entre ells. Alt Alt Mitjà Alt Mitjà
Sessió únicaEl dia més freqüent de la setmana. Mitjà Alt Lleuger Alt Mitjà
Dia de partitTot s’ordena al voltant de l’hora d’inici. Mitjà Alt Mitjà Alt Mitjà
DescansNo entrenes, però encara recuperes del que has fet abans. Mitjà Mitjà
El patró, no la pauta. Aquí no hi ha grams, ni hores, ni quantitats: això surt de la teva valoració i del teu calendari, i donar-ho per escrit a qui no he mesurat seria just el contrari de com treballo. El que ensenya el dibuix és la idea de fons: no existeix «una dieta» per a tota la setmana, existeixen dies diferents, i l’aportació s’ordena al voltant de la sessió. Un dia sense entrenament no es compensa menjant menys: es menja el que toca per recuperar del que has fet abans.
Pas 3 · T’acompanyo

La mateixa mesura, una altra vegada, i una altra

Un pla sense seguiment és una hipòtesi. El seguiment és el que la converteix en informació.

Cada mes es repeteix la mateixa mesura amb el mateix protocol, en condicions semblants —hora similar, sense entrenar just abans, sense deshidratació— i presa per la mateixa persona. Aquest detall, que sembla burocràtic, és el que permet que la diferència entre febrer i maig vulgui dir alguna cosa i no sigui soroll de mètode.

Sobre aquesta comparació s’ajusta la planificació: què es manté, què es canvia i per què. I es repassa el que ha passat pel camí, que sol ser força: una lesió, un canvi de torn, un calendari que es mou.

Entre visites, el canal de WhatsApp és obert per als dubtes d’aplicació —una etiqueta, un àpat fora, un imprevist—, amb resposta en 24 hores en dies laborables.

  • En tancar cada bloc reps l’informe d’evolució: les mesures del període posades juntes, amb la progressió de pes, teixit adipós, teixit muscular i sumatori de plecs.
  • Serveix per veure la direcció del canvi amb el mateix protocol aplicat diverses vegades. No per posar una etiqueta d’èxit o de fracàs a un trimestre.
  • Amb aquest informe al davant decideixes si continues, i si continues, el bloc següent arrenca amb tot l’històric al darrere.
Comparació de dos informes d’evolució en una visita de seguiment
Material d’antropometria ISAK: plicòmetre, cinta, paquímetre i llapis dermogràfic
Per què així

Per què mesuro en comptes d’estimar

La majoria de planificacions de nutrició esportiva es fan amb una bàscula, una talla i una fórmula. Amb això s’estima la despesa i s’estima la composició corporal, i a partir de dues estimacions es prenen decisions durant mesos.

Una bàscula de bioimpedància calcula a partir de la conductivitat del cos, i li afecta molt l’estat d’hidratació: pots veure «mig quilo de greix menys» per haver begut menys aigua. L’antropometria ISAK mesura directament el teixit amb un plicòmetre calibrat i un protocol estandarditzat internacionalment, el mateix que fan servir els serveis mèdics dels clubs professionals.

Amb aquestes mesures calculo el fraccionament de Kerr i l’índex múscul-ossi, i els comparo amb les referències del teu esport i la teva posició. Per això, en la revisió del tercer mes, et puc dir què s’ha mogut des de la primera visita. I també què no s’ha mogut, que és informació igual d’útil i bastant menys agradable de donar.

Ser honest amb això obliga a dir-ne també el límit: l’antropometria té error de mesura, sobretot si la prenen mans diferents. Per això mesuro sempre jo, amb el mateix material, i per això una mesura aïllada val poc al costat d’una sèrie.
El diferencial

L’antropometria ISAK, en detall

Aquesta és la part del mètode que gairebé ningú fa, i la que fa que tota la resta es pugui comprovar. No es contracta a part: va dins dels dos programes i es repeteix cada mes.

L’antropometria ISAK és un protocol internacional estandarditzat de plecs, perímetres i diàmetres, amb els punts anatòmics marcats abans de mesurar i cada mesura presa per duplicat o triplicat segons la variabilitat. Sempre igual i sempre per la mateixa persona.

És el mètode que fan servir els serveis mèdics dels clubs professionals, i l’únic que permet que la comparació entre dues mesures separades per mesos signifiqui alguna cosa en comptes de ser soroll de tècnica.

Mesuro amb acreditació ISAK nivell 2, i el material complet —plicòmetre calibrat, cinta antropomètrica, paquímetre i tallímetre— viatja amb mi a la visita.

Plicòmetre mesurant un plec cutani tricipital durant una valoració ISAK
Com va la mesura

Marcar, mesurar, calcular

Ocupa uns 45 minuts dins de la visita. No cal preparar res especial: roba còmoda que permeti accedir als punts de mesura.

1

Marcatge i mesura

Es localitzen i es marquen els punts anatòmics segons el protocol i es prenen les mesures: vuit plecs cutanis, sis perímetres i els diàmetres ossis, cadascun per duplicat o triplicat segons com variï entre preses.

2

Càlcul

Fraccionament de Kerr en cinc masses, índex múscul-ossi, sumatori de plecs i comparació amb el model Phantom i amb les referències del teu esport i la teva posició.

3

Informe i lectura

T’explico què volen dir els teus números i t’endús l’informe amb model 3D el mateix dia. La mesura del mes següent es compara amb aquesta, i aquí és on apareix la progressió.

El que es mesura cada cop

8
Plecs cutanis
6
Perímetres
5
Masses del fraccionament de Kerr
45 min
El que ocupa dins de la visita
On es mesura

Els vuit punts, i per què sempre els mateixos

El protocol fixa on es mesura i com es marca abans de mesurar. És el que permet comparar la teva mesura d’octubre amb la de març i que la diferència signifiqui alguna cosa.

Silueta frontal. Els dos plecs amb el número en blanc —tríceps i subescapular— es prenen per darrere.

  1. Tríceps Cara posterior del braç, al punt mitjà acromial-radial. Es pren per darrere.
  2. Subescapular Sota l’angle inferior de l’escàpula, en diagonal. Es pren per darrere.
  3. Bíceps Cara anterior del braç, a la mateixa alçada que el tríceps.
  4. Cresta ilíaca Just damunt de l’os del maluc, en horitzontal.
  5. Supraespinal A la línia que va de l’espina ilíaca a la vora axil·lar.
  6. Abdominal Cinc centímetres a la dreta del melic, en vertical.
  7. Cuixa anterior Al punt mitjà entre el plec inguinal i el genoll.
  8. Bessons medial A la cara interna, a l’alçada del perímetre màxim.
Els vuit plecs del perfil restringit de la ISAK. Cada punt es localitza i es marca abans de mesurar, i cada mesura es pren per duplicat o triplicat segons com variï entre preses. El dibuix és un esquema del protocol: no representa ningú ni conté cap mesura.
L’informe

Què en surt, i què hi pots llegir tu

L’informe no és un número solt. És el repartiment del teu pes en teixits i la comparació amb qui fa el mateix que tu.

  • Fraccionament de Kerr: quant del teu pes és massa muscular, adiposa, òssia, residual i de pell, en quilos i en percentatge. És el que permet parlar de teixit adipós amb rigor, en comptes d’estimar-lo amb una fórmula.
  • Índex múscul-ossi: la relació entre massa muscular i estructura òssia, com a indicador de constitució. Se segueix al llarg de la temporada.
  • Sumatori de plecs: la referència ràpida de seguiment entre visites, la que primer es mou.
  • Comparació amb el model Phantom i amb les referències del teu esport i la teva posició, no amb una mitjana de població general.
  • Informe amb model 3D, que t’endús el mateix dia de la visita.
  • La sèrie sencera en tancar cada bloc: totes les mesures del període posades juntes, amb la progressió de pes, teixit adipós, teixit muscular i sumatori de plecs.
Com es reparteix el teu pes

Cinc masses, no un percentatge de greix

La diferència entre això i una bàscula de bioimpedància és que aquí el repartiment surt de mesures preses sobre tu amb un protocol, i no d’una fórmula aplicada al teu pes i la teva alçada.

  1. Massa muscularEl teixit que produeix força. És el que interessa seguir quan s’entrena de debò.
  2. Massa adiposaTeixit adipós mesurat, no estimat amb una fórmula de percentatge de greix.
  3. Massa òssiaL’estructura. Amb prou feines es mou, i per això serveix de referència per a la resta.
  4. Massa residualVísceres i òrgans del tronc.
  5. Massa de la pellLa cinquena, la que gairebé ningú anomena. Tanca el model: les cinc sumen el pes.
Les cinc masses en què el fraccionament de Kerr reparteix el pes corporal a partir de les mesures preses. Les amplades del dibuix no són proporcions reals: hi són perquè les cinc bandes es distingeixin. El repartiment que importa és el del teu informe, i surt de la teva mesura.
Quan es mesura

Cada quant té sentit, i quan no

  • En començar qualsevol planificació, per tenir un punt de partida real en comptes d’una estimació.
  • Un cop al mes dins d’un programa. La composició corporal es mou a poc a poc: mesurar cada setmana només afegeix soroll d’hidratació i de tècnica.
  • A l’inici i al final d’una pretemporada, per veure què ha fet la càrrega.
  • En esports amb categories de pes, per saber d’on es pot baixar i d’on no. Que és sobretot per saber d’on no.
  • En tancar un bloc, per decidir amb la sèrie al davant si la feina continua i cap a on.
Un apunt honest: una mesura aïllada diu poc. El valor és repetir-la amb el mateix protocol i veure la tendència. I l’antropometria té error de mesura, sobretot si la prenen mans diferents: per això mesuro sempre jo, amb el mateix material i en condicions semblants. És també la raó per la qual ja no la venc solta.
Els límits

Què no faig

Això és tan part del mètode com l’anterior. Saber on s’acaba la meva feina és el que fa que et puguis refiar del que sí que faig.

  • No prescric medicació. No és la meva competència i no ho serà. Puc detectar senyals que mereixen una consulta mèdica i dir-t’ho, que és una altra cosa.
  • No substitueixo un tractament mèdic. Si hi ha una patologia diagnosticada o medicació pel mig, la planificació s’hi adapta i es coordina amb qui et porta. No la reemplaça ni l’ajusta.
  • No treballo pèrdues de pes ràpides per a una data. Ni per a un casament, ni per a l’estiu, ni per a un control de pes d’aquí a tres dies. No és el que sé fer i, en esportistes, sol sortir car en rendiment i en salut. Si és el que busques, t’ho dic a la primera trucada.
  • No venc suplements. No tinc comissió amb cap marca, no porto codis de descompte i a la botiga d’aquesta web no hi ha ni un suplement. Quan et dic que una cosa té suport, no hi guanyo res perquè la compris; i quan et dic que no la necessites —que és el més freqüent—, tampoc no hi perdo res. Que qui recomana un suplement no sigui qui el ven hauria de ser el normal, i no ho és.
  • No prometo resultats ni poso terminis. Ni a la web ni a consulta. El que es garanteix és el procés: què es mesura, cada quant, en quant responc i què t’endús per escrit.
  • No tracto trastorns de la conducta alimentària pel meu compte. Requereixen un equip amb psicologia i medicina. Si apareix aquesta sospita, ho parlo amb tu i et derivo.
Si alguna cosa del que necessites és en aquesta llista, la primera trucada serveix igualment: t’oriento cap a qui sí que et pot ajudar.
On

On passo consulta i amb qui treballo

Atenc presencialment a Granollers i el Vallès Oriental, i en línia amb qui li queda lluny o viatja per competicions. El material d’antropometria complet —plicòmetre calibrat, cinta, paquímetre i tallímetre— viatja amb mi, així que la mesura és la mateixa es faci on es faci, i les d’un mes i les del següent són comparables. El lloc i l’hora els tanquem a la primera trucada. Més context a nutricionista esportiu a Granollers (en castellà).

I treballo des de dins d’un club, el CH Bordils, d’handbol. Un, no una llista: no et diré que treballo amb clubs de tot Catalunya. L’acord amb una entitat s’adapta al que pot sostenir, des d’una xerrada i una jornada de mesures fins a presència regular durant la temporada. Està detallat a clubs i acadèmies.

Si no et pots desplaçar, els dos programes de nutrició se segueixen en remot amb el mateix mètode i al mateix preu; el que canvia és la mesura, que a distància és més gruixuda. I hi ha un tercer programa, entrenament i nutrició en línia, que ajunta la nutrició amb la preparació física i encara està per definir.

I si no vens pel teu compte sinó des d’una entitat —un club, una empresa, una AFA o un centre educatiu—, la porta d’entrada és una altra i el pressupost es fa a mida: empreses i xerrades i formacions.

Pendent: aquí hi encaixa el logotip del club, quan estigui cedit per escrit.
Per on es comença

Els tres programes

Només n’hi ha tres, i el mètode és el mateix en tots tres. El que canvia és què mana: si un calendari de competició, la teva setmana normal, o la distància.

Entrenes, no competeixes

Programa Salut

Tres mesos per posar ordre a l’alimentació al voltant del que entrenes, amb mesura i seguiment.

Bloc de tres mesos, renovable
Veure el Programa Salut →
Competeixes

Programa Rendiment

La planificació es construeix sobre el teu calendari de competició i s’ajusta cada mes amb una mesura nova.

Tres, sis mesos o temporada sencera
Veure el Programa Rendiment →
Ets lluny i vols les dues coses

Entrenament i nutrició en línia

Nutrició i preparació física treballades juntes, cent per cent en línia. Es contracta en conjunt, mai per separat.

Per definir
Veure en quin punt és →
Dubtes

Preguntes sobre com treballo

Quina diferència hi ha entre un dietista-nutricionista i altres figures que donen pautes d’alimentació?
El dietista-nutricionista és una professió sanitària titulada: grau universitari, col·legiació obligatòria i responsabilitat professional. El meu número de col·legiat és CAT002580, del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT), i ho pots comprovar. «Coach nutricional», «assessor» o «expert» no són títols regulats. No ho dic per desacreditar ningú, sinó perquè convé saber a qui li estàs explicant la teva història clínica.
Treballes només amb esportistes d’alt nivell?
No. Treballo amb qui entrena de debò, competeixi a la categoria que competeixi. El mètode és el mateix: mesurar, planificar sobre el que hi ha i tornar a mesurar. El que canvia són les referències amb què es compara i quant estreny el calendari.
Per què fas tantes preguntes abans de proposar res?
Perquè una planificació que no encaixa amb el teu horari, el teu pressupost, el que saps cuinar i el que et prova no se sosté ni dues setmanes. Les quatre àrees de l’entrevista hi són perquè la pauta es construeixi sobre la teva vida real, no sobre una vida ideal.
Puc treballar amb tu si soc vegetarià o vegà, o si tinc intoleràncies?
Sí. Això es recull a l’entrevista i condiciona la planificació des del primer dia; no es resol amb una llista de substitucions al final. En el cas de l’alimentació vegetariana i vegana, a més, hi ha punts concrets que convé vigilar i te’ls explico.
Treballes amb menors?
Sí, i de manera diferent: anamnesi adaptada, corbes de creixement i cap intervenció orientada a la pèrdua de pes. L’objectiu és que creixi bé i rendeixi, en aquest ordre. Els pares o tutors participen en la primera visita i signen el consentiment.
Et coordines amb el meu entrenador o amb el servei mèdic del club?
Si tu vols, sí, i millora força la feina, sobretot amb la càrrega i amb les tornades de lesió. Mai no comparteixo res teu sense el teu permís exprés. Al club amb qui treballo ho faig directament amb el cos tècnic, i així és com funcionen els acords de club: està explicat a clubs i acadèmies.
Cada quant m’he de mesurar?
Dins d’un programa, un cop al mes. La composició corporal es mou a poc a poc, i mesurar cada setmana només hi afegeix soroll: veuries oscil·lacions d’aigua i de tècnica, no canvis reals. Fora d’un programa, cada dos o tres mesos té sentit.
I si visc lluny de Granollers?
Els dos programes de nutrició —Salut i Rendiment— es poden seguir en remot amb el mateix mètode i al mateix preu. El límit és la mesura: a distància es fa servir un protocol reduït de perímetres guiat pas a pas, sense plecs i sense fraccionament de Kerr, i això ho dic abans que reservis.
És el mateix l’antropometria ISAK que una bàscula de bioimpedància?
No. La bioimpedància estima a partir de la conductivitat del cos i li afecta molt l’estat d’hidratació: pots veure mig quilo de greix menys per haver begut menys aigua. L’antropometria mesura directament el teixit amb un plicòmetre calibrat i un protocol estandarditzat. Està explicat sencer a l’antropometria dins del mètode.
Cal anar-hi en dejú?
No. Sí que convé mesurar-se en condicions semblants cada cop: a una hora similar, sense haver entrenat just abans i sense deshidratació. T’ho recordo abans de cada visita, perquè és el que fa que dues mesures es puguin comparar.
Es pot contractar només l’antropometria, sense programa?
No. La mesura és el mètode, no un producte a part: va dins dels programes i es repeteix cada mes, que és on té valor. Una mesura aïllada et situa i poca cosa més, i cobrar-te-la sabent això no em sembla honest.
Què passa si no soc el que busques, o tu no ets el que busco jo?
T’ho dic a la primera trucada, que és gratuïta justament per això. Prefereixo perdre una visita que començar una feina que sé que no et servirà. Si conec algú que encaixi millor amb el que necessites, t’ho dic.
El primer pas

Què passa exactament en aquests 15 minuts

És per videotrucada, dura quinze minuts i no costa res. Ho explico sencer perquè gairebé ningú reserva una trucada sense saber què l’espera.

  1. 01

    M’expliques la teva situació

    Quin esport fas, quant entrenes, què tens al davant al calendari i què és el que no et funciona. Sense qüestionaris previs.

  2. 02

    Et dic què faria jo

    Amb el que m’hagis explicat, què mesuraria primer, què tocaria abans i quin servei t’encaixa. Encara que sigui el més barat que tinc.

  3. 03

    Resolem els diners

    Preu exacte, què inclou i quan es paga. Sense sorpreses després i sense que ho hagis de preguntar tu.

  4. 04

    Decideixes tu, amb temps

    No es tanca res a la trucada. Te’n vas amb la informació i decideixes quan vulguis.

I el que no passarà

  • No és una trucada de venda amb guió. Si veig que no soc el que necessites, t’ho dic allà i t’estalvio els diners.
  • No cal que preparis res ni que tinguis analítiques a mà.
  • No et trucaran després insistint. Si no em dius res, no t’escric.
Reserva la primera trucada

Tries forat al calendari. Sense cost i sense compromís.

Comença per saber on ets.

Quinze minuts de videotrucada, sense cost. Parlem del teu esport, del teu calendari i de la teva situació, i et dic amb franquesa si et puc ajudar i com.